Mesurar un nen abans de viatjar

Mesurar a casa abans del viatge evita el pitjor moment possible: arribar a la porta de l'atracció que feia setmanes que estava promesa i que el cartell digui que no. I la bona notícia és que fer-ho bé porta dos minuts.

Com mesurar perquè coincideixi amb la porta: dret, totalment recte, sense posar-se de puntetes, amb els talons i l'esquena enganxats a una paret, i amb les sabates que portarà aquell dia — una sabatilla amb sola gruixuda pot afegir un o dos centímetres, i és justament el marge que decideix si puja o no. Marqueu l'alçada amb un llibre o un regle recolzat pla sobre el cap i mesureu des del terra fins a aquella marca, no a ull.

Contra quina xifra esteu mesurant, i quina atracció cau en cadascuna, és a Les alçades mínimes, una per una, a la pàgina d'aquesta secció. Són deu atraccions; la resta es fa sense comprovar res.

Un avís concret per a qui va a prop del límit: entre 118 i 121 cm hi ha tres atraccions de diferència. Un sol centímetre, mesurat malament a casa, pot deixar un nen fora d'una de les que més il·lusió li feien. Si el vostre és en aquesta franja, val la pena mesurar dues vegades, en dies diferents, i quedar-vos amb la mesura més baixa de les dues — és la que no us donarà una sorpresa el dia del viatge.

I si arriba el dia i falta aquell centímetre: el cartell de l'entrada mana sempre, no hi ha excepció possible. El que sí que existeix és el baby switch en sis de les deu atraccions amb barrera, i ho explica sencer Baby switch, pas a pas. A les altres tres no hi ha alternativa: si no hi arriba, no puja, i no hi ha manera de resoldre-ho aquell mateix dia.

El millor que podeu fer amb aquesta informació és el més avorrit: mesurar-lo abans de reservar res, no el dia abans de viatjar. Així, si cal ajustar expectatives, s'ajusten a casa i no a la cua.